La mosca "cojonera" és aquella que et brunzeix darrere de l'orella, imperceptiblement al principi però que es torna molt molesta després. La mosca que et trau les vergonyes a la llum, que et recorda que fa més de 20 anys que estavem esperant la depuradora, o que et van llevar la bandera blava del morrongo per no tenir les clavegueres en condicions. Aquella mosca que tira d'hemeroteca i et recorda que havies amenaçat al teu partit que dimitiries si no aconseguies els teus objectius i després li vas agafar el gustet a la poltrona... i a les presentacions falleres. La mosca que et criticava quan pactaves amb el partit que havia manat tan anys a Benicarló quan mig poble esperava un pacte progressista... i després arribava una moció de censura i tot pareixia un despropòsit. I agafes la paleta de matar mosques, i la perseguixes i li lleves les subvencions, i ningú la compra però tot el mon la llig, amagada dins d'una revista de papercutxé (no se com s'escriu i no tinc ganes de buscar-ho)
I és petita però ahí està. I sembla un ser despreciable i menut però és part de l'ecosistema. I si algún dia desapareix algú es lamentarà i dirà... "És una llàstima que haja desaparegut, era una mosca endèmica i a més el brunzit el feia única i exclusivament en la seua llengua (retràctil)". I molts es lamentaran i alçaran el crit al cel, però serà tard. I només es podrà sentir el brunzit d'alguns abellots grossos i llustrosos, que cantaran melodies dolces i meloses per a totes les oïdes, sense importar-los que existeix més d'una realitat o un punt de vista, apart del que veuen des dels seus ulls compostos.
Llarga vida a la mosca cojonera, que ara vol traure un llibre amb els seus 20 anys de vida, per a gust dels pocs amics insectes que té i que necessita recolzament, perquè les seues patetes peludes i quitinoses son febles i només soporten el seu cosset xicotet.
Llarga vida a la mosca cojonera!!!
