 | ||||
 |  |  |  | |
Hi ha que vore amb aquestos que s’anomenen Barberà de cognom, porten la provocació a la sang!!!. N'hi ha una a València que va ficar de moda la barbaritat eixa del "caloret". I tenim un xic a Benicarló que, quasi sense voler, ha emprenyat a molts devots del Santíssim Crist de la Mar.
Jo, que voleu que vos diga? la veritat és que no sóc creient. Sí que sóc o intento ser respectuós amb els sentiments dels creients que m’envolten. Sóc conscient de que Benicarló és un poble amb molt d’accent religiós, on es barregen sentiments, tradicions i fe. Encara que a voltes no comparteixo moltes coses que fan els meus veïns, entenc que la religió és una part important de l’ADN del nostre poble. Ja haureu vist en els meus còmics l’aparició de molts dels nostres sants locals: Sant Gregori, Sant Antoni, Sant Bartomeu, etc.
En quant a les paraules de’n Josep Barberà, que per cert ja s’ha disculpat, no tinc molt a dir. No deixa de ser un excercici de llibertat d’expressió. És més, els seus comentaris sobre la processó del Crist podriem trobar-los en moltes tertúlies de benicarlandos estos dies, de gent que legítimament, no comparteix les creences dels seus veïns. El que passa és que ell és el cap de llista d’un partit que les persones ben pensants d’aquestes contrades no estimen gaire, ESQUERRA REPÚBLICANAAA, AARGH!!! Vamos, lo dimoni.
Però a mi el que m’emprenya és la reacció dels “mercaders”**, sí sí, d’els “mercaders”. Els mateixos que Jesús va expulsar del temple. Els “mercaders” d’aquest poble han aprofitat la ficada de pota del xic per traure rendiment electoral i mostrar-se com els benicarlandos més benicarlandos d’entre els benicarlandos. Al final han fet negoci dins del temple, un fet que en el nou testament va arribar a emprenyar tant al Nostre Senyor que fins i tot va arribar a usar la violència. Jo ho veig així, vosaltres que penseu?
L’il•lustració del Crist és meua i apareix en el llibre “Benicarló, país de Cadufs”, de Jaume Rolíndez.
**Per cert, quan dic "mercader" no em refereixo a cap persona que tinga un negoci a Benicarló, sinó a alguns polítics. Molts ja m'haureu entès.
Jo, que voleu que vos diga? la veritat és que no sóc creient. Sí que sóc o intento ser respectuós amb els sentiments dels creients que m’envolten. Sóc conscient de que Benicarló és un poble amb molt d’accent religiós, on es barregen sentiments, tradicions i fe. Encara que a voltes no comparteixo moltes coses que fan els meus veïns, entenc que la religió és una part important de l’ADN del nostre poble. Ja haureu vist en els meus còmics l’aparició de molts dels nostres sants locals: Sant Gregori, Sant Antoni, Sant Bartomeu, etc.
En quant a les paraules de’n Josep Barberà, que per cert ja s’ha disculpat, no tinc molt a dir. No deixa de ser un excercici de llibertat d’expressió. És més, els seus comentaris sobre la processó del Crist podriem trobar-los en moltes tertúlies de benicarlandos estos dies, de gent que legítimament, no comparteix les creences dels seus veïns. El que passa és que ell és el cap de llista d’un partit que les persones ben pensants d’aquestes contrades no estimen gaire, ESQUERRA REPÚBLICANAAA, AARGH!!! Vamos, lo dimoni.
Però a mi el que m’emprenya és la reacció dels “mercaders”**, sí sí, d’els “mercaders”. Els mateixos que Jesús va expulsar del temple. Els “mercaders” d’aquest poble han aprofitat la ficada de pota del xic per traure rendiment electoral i mostrar-se com els benicarlandos més benicarlandos d’entre els benicarlandos. Al final han fet negoci dins del temple, un fet que en el nou testament va arribar a emprenyar tant al Nostre Senyor que fins i tot va arribar a usar la violència. Jo ho veig així, vosaltres que penseu?
L’il•lustració del Crist és meua i apareix en el llibre “Benicarló, país de Cadufs”, de Jaume Rolíndez.
Un post perfecte, i tractat amb molta delicadessa
ResponEliminaGràcies Anamar!!! Lo meu és més l'opinió mitjançant el dibuix que mitjançant la paraula. Però a vegades m'embolico a escriure, ja veus.
ResponElimina