NO ME TOQUEU LA LLENGUA

Ens han donat un paperet a l’escola que ens ha deixat realment preocupats, a la meua dona i a mi, com a pares i com a valencianoparlants.

El paperet en qüestió és un annex informatiu, publicat en el DOGV (Diari Oficial de la Generalitat Valenciana). En ell s’informa que el dia 19 de desembre, tenim dret com a representants legals de la nostra filla, a participar en una consulta telemàtica, per indicar la nostra preferència per la llengua base en la que volem que ella aprenga, siga el valencià o el castellà.

Una de les primeres coses que ens crida l’atenció és que la informació es publica el dia 12 i la consulta és el dia 19 (només 7 dies de marge), a part que has de fer una sèrie de tràmits a l’escola per poder votar.

La segona cosa més cridanera és que en el moment de matricular la meua filla ja vam triar eixa escola perquè el seu programa lingüístic era en valencià. Nosaltres vam tindre sort perquè vivim en una zona on predomina el valencià i quasi totes les escoles tenen la línia en esta llengua. Som conscients que en altres punts del territori molts pares que volen educar als seus fills en la seua llengua no poden, perque els centres no tenen mitjans per oferir dues línies i eixes escoles no opten per línia en valencià.

Però a part d’això, el fet de rebre esta notificació ens fa tornar a reflexionar sobre la qüestió de la llengua. Podria anomenar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià o el propi Estatut d’Autonomia, que tantes vegades han estat incomplits o ignorats, ahí està l’exemple del tancament de canal 9. Però prefereixo ser una mica més visceral, ja que escric açò en calent i la meua intenció és remoure consciències. I atenció, voldria dirigir-me a tots els que viuen ací, siga quin siga el seu origen.

Som realment conscients de Què és el valencià? El valencià és molt més que un patrimoni cultural de tots els que vivim ací, és una llengua viva, usada diàriament per un col·lectiu de persones. Sé que no es pot comparar en extensió o ús amb altres llengües com poden ser l’anglès o el mandarí, però és NOSTRE, dels que vivim ací, perquè no es parla enlloc més. NOSALTRES som responsables que les generacions futures l’hereten igual o millor de com nosaltres l’hem heretat, és poc probable que vinga algú de Dublin o de Valladolid a fer eixa tasca. I per què? Sé que alguns penseu coses com aquesta: “portats a l’extrem, per què serveix el valencià?, si el parlen quatre arreplegats de poble!! Millor que aprenguen anglés, o Alemany, això sí que obri fronteres!!” Doncs aplicant eixa manera de pensar i portant les coses a l’extrem, tots el habitants del planeta hauríem de parlar el mandarí, que ja el parla una sisena part de la població mundial. No crec que siga correcte deixar predre segles d’evolució lingüística, deixar d’expressar la pròpia visió del món en la llengua de cadascú de nosaltres.

It's raining cats and dogs, macanudo o embolicar-se la troca són expressions intraduïbles literalment i que fan patent la importància de que cada llengua s’ha de cuidar i voler, i que realment fan gran la Humanitat, no només a la societat concreta que les parla. I en qualsevol d’estos idiomes es poden fer negocis o contar-li un conte als vostres fills.

En conclusió nosaltres opinem que al nostre territori la llengua vehicular ha de ser el Valencià, primer perquè ha demostrat ser un model d’èxit en altres territoris i segona perquè és l’única manera de portar el Valencià al lloc que es mereix. L’aprenentatge del castellà i de l’anglés és necessari, però és evident que són llengües que no necessiten estar més reforçades, ja que estan fortament presents en la societat i tenen estats al darrera. Si donem peu que el Valencià quede arraconat a una o dues assignatures l’estarem condemnant a l’extinció, i això serà un pas més cap a l’homogeneïtzació, que ens portarà a l’empobriment cultural i conseqüentment a l’empobriment democràtic. Però clar, això és el que realment estan buscant els que han publicat este desficaci al DOGV.

P.D. Lo còmic d'avui és de fa 10 anys, un de tants atacs a la nostra llengua.