ESPECIAL EDUCACIÓ: PART I

EDUCACIÓ, així, en majúscules. L’educació és l’eix vertebrador de la nostra societat i l’escola (pública) és allà on els xiquets de totes les procedències i estrats socials han de tindre les mateixes oportunitats. Que no es perga cap científic, cap metge ni cap gran músic per tindre un origen humil, o vindre de no se quin país, o parlar no sé quina llengua.
Parlant de llengües, que tal la nostra? Es a dir, el valencià, l’altre dia vaig tindre una conversa amb dos amics que hem van fer reflexionar. L’un no sol parlar valencià, encara que fa molt de temps que viu ací. L’altra és d’ací, el parla però considera que és inútil ensenyar-lo en les escoles. Els xiquets més val que aprenguen una altra cosa més útil, no?
Crec que vivim en la societat del “USAR Y TIRAR”, quan una cosa no la necessitem la tirem al fem... el nostre cotxe, els nostres iaios, una llengua minoritzada. Ja no és útil el valencià, és una llengua de segona. Que més dona que siga una llengua viva, només la parlen uns pocs milions de persones (en un mon de llengues amb milers de milions de parlants), que continua generant riquesa cultural de la que es pot beneficiar la resta del mon. Parlada per una societat moderna, civilitzada, mediterrànea, amb els seus defectes però amb molt de potencial... No se... a més a més és LA MEUA llengua, que collons, si no la protegim nosaltres qui ho farà?